SEMINARI: EDUCACIÓ I VIDA QUOTIDIANA d'Eulàlia Bosch

En l’ultima sessió del seminari dia 20-10-09 vam fer la reflexió i comentari en conjunt del llibre Educació i vida quotidiana d’Eulàlia Bosch. Algunes de les idees que vaig recollir i que per a mi són importants són les següents:

• Un comportament inadequat i continuat cap a un nen pot marcar a l’Infant per tota la seva vida i provocar-li problemes de caràcter, personalitat, etc.


• Els nens necessiten creure en els adults per això els adults hem d’explicar les coses tan com són, és a dir, explicar als nens la realitat tal com és.


• Un dels objectius d’un bon professor és ensenyar i fer pensar als seus alumnes.


• Als alumnes no te’ls estimes a tots per iguals, es impossible. Però els alumnes no han de notar això, s’ha de dissimular i tractar-los a tots per iguals.
  
  En una part del treball havíem de triar un parella de capítols y argumentar perquè els havíem escollit. Jo, un dels capítols que vaig triar va ser l’assaig del petó perquè en primer lloc és una història que em va fer pensar en aquesta nena i en el seus sentiments. El fet d’anar cap a la seva mare amb tota la il·lusió i l’amor del món a fer-li un petó i que la seva mare la menyspei i rebi l’abraçada com si fos gairebé una ofesa marcarà a la nena per tota la seva vida amb un record d’aquell dia molt desagradable per ella. Si aquests esdeveniments són continus pot inclòs arribar a marcar el caràcter de l’Infant, ja que si tu eduques al nen en un entorn on hi ha una manca d’afectivitat, amor, respecte... el nen pot anar creixent formant-se amb un caràcter poc afectiu, tímid, reservat respecte als seus sentiments, etc.
  Perquè tal i com es comenta a la reflexió posterior del llibre els nens són com una mena d’esponja, i absorbeixen i aprenen coses de totes i cadascuna de les relacions socials que van establint. És a dir, totes aquelles persones que l’envoltes i tots aquells personatges que entren en contacte amb ell a través dels contes, de la televisió, del teatre o del cinema passen a ser punts de referència de la seva educació. Tots li aportaran maneres de ser i ser.
  En el cas d’aquesta mare aportarà a la seva filla una manera de fer negativa.
  En segon lloc, m’he adonat de com persones que tenim al nostre costat com ara la mestra, la mainadera, la cuinera... que ni tan sols són de la família l’ajuden com si ho fossin i juguen un paper molt significatiu en el procés de educació i formació del nen.